Som el que mostrem

En la meva vida diària, contínuament m'enfronto amb altres persones. Les vec, hi interacciono i les analitzo. I elles em mostren com són. D'una manera distorsoniada, òbviament. I jo també transmeto una visió distorsionada de mi mateix. Perquè, al capdavall, som uns filtres de nosaltres mateixos. Som el que mostrem.

I no només com a persones. També ho podem agrupar en col·lectius. Inclús en pobles i nacions senceres. La imatge que projectem, les accions que realitzem, les paraules que escrivim, són el que els altres poden conèixer de nosaltres.

Aleshores:

_Quina imatge tenim del col·lectiu manifestant anti-Bolonya els que no ens manifestem?

_Quina imatge té el col·lectiu anti-Bolonya dels que no ens manifestem?

_Quina imatge dóna Espanya al món davant de la (penosa, incompetent, pèssimament gestionada, no sé quin adjectiu col·locar-hi) retirada de tropes de Kosovo?

_Quina imatge té Catalunya d'Espanya a causa de la pèssima gestió dels serveis que ofereix als ciutadans? (Al capdavall, aquesta no era la funció de l'estat?)

Continuo? Jo crec que ens fan falta unes quantes classes de màrqueting a tots plegats. O potser a alguns més que a d'altres...