dimarts, 31 de març del 2009

Política exterioritzada

En terminologia mèdica, existeixen tres tipus d'hemorràgies: externes, internes i exterioritzades. Les dues primeres no crec que faci falta donar explicacions. L'última, pels no professionals, correspon a una hemorràgia interna que sagna per un orifici natural (sinònim: molt mal rollo).

Doncs justament es pot fer una traslació d'aquest concepte mèdic a la política internacional espanyola: exterioritzada. Els distints "gobiernos de la Nación", al llarg dels anys i dels colors (polítics, òbviament) han sofert aquesta lacra (ai, pobrets). A tots els nostres benvolguts "presidentes", la seva voluptuosa matria Hispania els ha perdut valuosos hematies per algun orifici a vegades més caudal que cranial, no sé si ens entenem. Hematies, leucòcits, i la dignitat i el "savoir faire" també. Es veu que el concepte de classe política no ha arribat encara a la serra madrilenya. Encara que, i a títol personal, jo crec que l'alçada de mires te forma d'ànec o de perdiu. És a dir, que a la pobra se l'han ventilat en alguna "montería".

Mostra del que dic és la última incursió balcància de la nostra Santa Chacón Inmaculada. El nostre govern amic del PSOE es nega a reconèixer l'últim producte de la desintegració iugoslava. Gran garant del dret internacional, de la multilateralitat, d'aliances de civilitzacions i obamaníac, l'apreciat ZP es pren la llibertat d'ignorar completament els informes de l'enviat especial de l'ONU Martti Ahtisaari. I per què? Perquè dos comunitats de la "pátria común e indivisible de todos los espanyoles" es troben en condicions de desertar. Conclusió: hemorragia exterioritzada.

La pregunta és, però, per què ho han fet d'aquesta manera tan barroera. Jo tinc dues teories:

- Hipòtesis a: són senzillament idiotes. Estúpids. No arriben a més. Carregant-se tota multilateralitat, tota interlocució amb l'OTAN, corren cap a base Espanya i proclamen a viva veu: "Misión cumplida! Volvemos a casa!", amb l'ojectiu de: mira, mira, com no reconeixem Kosovo. Volien donar un cop d'efecte, una mostra de fortalesa, i la seva absoluta incompetència i manca de coordinació els ha portat al desastre. Només cal veure el cabreig monumental del pobre Moratinos. Ni ho sabía. I no ho sabía, perquè en altre cas no ho hagués permès. En Bernardino León i la Mare de Déu de Chacón s'ho van muntar (no malpensem, per favor...) com van voler. Per ordre zapateril. I l'han cagat.

- Hipòtesis b: són increïblement intel·ligents. I, per tant, mesquins. Volent desviar l'atenció mediàtica d'Euskadi, de l'economía i dels pollastres varis, que millor que montar un altre pollastre? Encara que carregar-se el prestigit de la ministra més ben valorada, no sé si es gaire intel·ligent...

Amb quina opció us quedeu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada